Back Xixia-Schrift German Tangut script English Escritura tangut Spanish Écriture tangoute French Tangut írás Hungarian Aksara Tangut ID Scrittura Tangut Italian 西夏文字 Japanese 서하 문자 Korean Tangutskrift NB

Escriptura tangut

Infotaula sistema d'escripturaEscriptura tangut
Tipussistema d'escriptura construït, escriptura logogràfica i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüestangut Modifica el valor a Wikidata
CreadorYeli Renrong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1036 Modifica el valor a Wikidata
Basat enescriptura xinesa Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Tang Modifica el valor a Wikidata (520 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textvertical i de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+17000-187FF, U+18800-18AFF, U+18D00-18D8F i U+16FE0 Modifica el valor a Wikidata

L'escriptura tangut (en xinès 西夏文, pinyin: Xī Xià Wén, escriptura xia occidental) era un sistema d'escriptura logogràfic, utilitzat per escriure l'extingida llengua tangut de l'imperi Xia occidental. Segons el recompte més recent, es coneixen 5.863 caràcters tangut, sense comptar les variants.[1] Els caràcters tangut són d'aspecte semblant als caràcters xinesos, amb el mateix tipus de traç, però la manera com s'originen els caràcters en el sistema d'escriptura tangut és significativament diferent de la dels caràcters xinesos.[2] Tal com en la cal·ligrafia xinesa, en l'escriptura tangut també s'utilitzen els estils regular, corrent, cursiva i escriptura de segell.

Segons la Història dels Song (1346), l'escriptura va ser dissenyada per l'alt oficial Yeli Renrong sota la supervisió de l'emperador de Xia occidental Li Yuanhao el 1036.[3][4] L'escriptura es va inventar en un breu període, i el seu ús es va estendre de seguida. Es van fundar escoles de funcionaris per ensenyar l'escriptura i s'utilitzava en els documents oficials (els documents diplomàtics eren bilingües). Es van traduir un gran nombre d'escriptures budistes del tibetà i el xinès, i es va imprimir en escriptura tangut amb la tècnica de blocs de fusta.[5] Tot i que la dinastia va col·lapsar l'any 1227, l'escriptura es va continuar utilitzant encara durant uns segles. L'últim exemple d'escriptura es troba en un parell de pilars dharani tangut trobats a Baoding, actualment província de Hebei, datades del 1502.[6]

  1. ↑ «西夏文字共有５８６３个正字» (en xinès simplificat). Ningxia News. Arxivat de l'original el 2007-03-02. [Consulta: 13 febrer 2019].
  2. ↑ Frederick W. Mote. Imperial China 900-1800. Harvard University Press, 2003, p. 395–. ISBN 978-0-674-01212-7. 
  3. ↑ «宋史‧卷四百八十五‧列传第二百四十四‧外国一‧夏国上» (en xinès simplificat). Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 13 febrer 2019].
  4. ↑ Heming Yong; Jing Peng Chinese Lexicography : A History from 1046 BC to AD 1911: A History from 1046 BC to AD 1911. OUP Oxford, 14 agost 2008, p. 377–. ISBN 978-0-19-156167-2. 
  5. ↑ Xu Zhuang (徐庄. «略谈西夏雕版印刷在中国出版史中的地位» (en xinès simplificat). 出版学术网. Arxivat de l'original el 2007-03-16. [Consulta: 13 febrer 2019].
  6. ↑ Nishida, Tatsuo «Xixia Language Studies and the Lotus Sutra (II)». The Journal of Oriental Studies, 20, 2010, pàg. 222–251.

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search